Productes de Temporada: La Tardor

Tercera Part. La Castanya

La Castanya es un dels aliments més antics que es coneixen. S’han trobat restes que demostren la presencia d’aquest aliment en la dieta de l’home Paleolític. El seu origen es situa al sud d’Europa, encara que durant un temps es va pensar que provenia d’Orient. La expansió del Imperi Romà va possibilitar que es donés a conèixer i augmentés el seu consum en tots els territoris conquistats.

Tenen una composició nutritiva molt particular i diferent de la resta fruita seca: menys greix i més carbohidrats fan que el seu valor energètic, encara que alt, sigui gairebé quatre vegades inferior a les ametlles, les nous i les avellanes.

Són filles d’un arbre solemne i bonic, maduren pels volts de l’estiu i se’ns lliuren a la tardor, quan l’olor humida del bosc, encatifat de fulles de color torrat. Les castanyes ens anuncien la fi de l’estiu i el trànsit capa a una nova estació, són un dels símbols més evidents de la tardor i protagonistes d’una de les revetlles tradicionals de Catalunya, la Castanyada.

Com ja em dit, la tardor i l’hivern és la temporada ideal per collir castanyes i preparar-hi receptes delicioses. És un aliment molt nutritiu i saludable que posseeix una textura aspre i un sabor peculiar lleugerament dolç, però que ens ofereix múltiples possibilitats a la cuina. Menjar-se-les crues és una opció, encara que cuites o torrades també són delicioses. S’hi poden preparar salses saboroses i cremes o purés que casen bé amb carns de caça; i són poc conegudes les postres dolces de castanyes, com el marron glacé, fet amb castanyes confitades amb xarop de sucre.

Tenen una composició nutritiva particular i diferent de la resta de fruita seca, on s’engloben perquè tenen poca aigua, menys del 50% del seu pes. La diferència és que en la majoria de fruita seca l’altre meitat del pes és greix, mentre que en les castanyes són els hidrats de carboni (midó) els nutrients que li donen un valor energètic moderat. La seva riquesa en nutrients la converteixen en un producte molt recomanable per nens, estudiants i esportistes; però també per persones en períodes de convalescència, que pateixen astènia o problemes de desnutrició.

Les castanyes són la fruita seca amb menys calories. Aporten unes 165 Kcal per 100 g. ,
quasi quatre vegades menys que la majoria de fruita seca; només 2,2g de greix (2’-25 vegades menys que la resta) i de proteïnes 2g/100g  (unes 10 vegades menys que la resta), però força més carbohidrats: 36,6 per 100g. El contingut mineral de les castanyes, com la resta de fruita seca, és superior a la fruita fresca, i destaquen el magnesi, el fòsfor, potassi, calci, ferro i zenc. Quant a vitamines, no tenen vitamina C, en general, però són riques en vitamina B1 o tiamina, niacina o B3 i folat. I Constitueixen una de les fonts més abundants en vitamina E. La fibra és un altre nutrient que sobresurt en les castanyes (5,5%), el doble que una fruita fresca que no supera el 2,5%.

PECULIARITATS

Diabetis.
En ser fruits rics en carbohidrats, el seu consum s’ha de valorar en cas de diabetis. Menjar-ne massa pot alterar la glucèmia (sucre en la sang) i dificultar el tractament de la malaltia.

Mastegar-les bé.
La digestió del midó, el nutrient que es troba en major quantitat, comença a la boca, per l’acció de l’amilasa salivar, un enzim barrejat amb la saliva. No mastegar-les bé fa que resultin indigestes i que provoquin flatulència.

Congelades.
Les fresques són dures, amb la pell ferma i marrons brillants. Es poden congelar, pelades i en envasos de vidre.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s