DELICATESSEN NADALENCA. L'ESCAMARLÀ

imagesCAJH6SIVL’ESCAMARLÀ (Nephrops norvegicus)

L’escamarlà és un crustaci decàpode de la família dels nefròpids.  De color rosat-ataronjat amb petites taques vermelles, te el cos esvelt, l’abdomen allargat i estret, la longitud del seu cos pot arribar a mesurar entre els 15 i els 30 cm., i el seu pes pot anar des dels 20 als 600 grams. Té els ulls de còrnia negre i molt inflada. El rostre té crestes longitudinals. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia.  Dels 5 parells de potes que tenen, el parell més proper al cap, ha evolucionat fins a convertir-se en unes pinces, fines, llargues i de gruix desigual. Aquestes pinces les utilitzen per a triturar els mol·luscos i peixos dels que s’alimenta.

Usos culinaris:

Es consumeixen principalment cuits acompanyants  d’alguna salsa freda tipus maionesa o còctel. També són molt apreciats a la brasa, planxa o forn, fan molt bona combinació amb plats de mar i muntanya combinats amb pollastre o ànec,i també són un dels ingredients principals de multitud d’arrossos i paelles.

Propietatats nutricionals:

L’escamarlà és un dels crustacis que menys calories aporta pel seu baix contingut en greixos. Es ric en proteïnes d’alt valor biològic i pobre den hidrats de carboni. És ric en minerals com el calci, fòsfor, iode i seleni i en vitamines del grup B, destacant el seu la niacina i la B12, implicades en el bon funcionament del sistema defensiu i nerviós. L’escamarlà és un aliment amb un elevat contingut en colesterol, sobretot al cap, les persones amb problemes de dislipèmies haurien de evitar o moderar el seu consum.

Composició nutricional (100g d’escamarlà): Energia 85,40Kcal; 17,70g Proteïnes; 0,50g Glúcids; 1,40g Lípids; 105mg Colesterol; 100mg Calci,  300mg Fòsfor, 30mg Iode, 400mg Potassi; 400mg Sodi; 130mmg Seleni; 27mg de Equivalents de niacina.

Autora: Neus Zanuy Velao. Dietista-Nutricionista ENE.

Bibliografia:
– Pedro Gómez Carrizo. El gran diccionario de la cocina. Alimentos, técnicas y recetas. Ed. RBA, 2003. ISBN 84-7901-959-X
-R.M. Ortega y otros. La composición de los alimentos. UCM Editorial Complutense, S.A. ISBN: 978-84-7491-776-5
Cigala. En línea [citado 14/12/12]
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/plataforma_conocimiento/alimentos/fichas%20de%20alimentos/crustaceos/CIGALA.pdf
–  Región de Murcia digital. Gastronomía.Cigalas. En línea [citado 14/12/12]https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,543,m,3037,&r=ReP-23213-DETALLE_REPORTAJES
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s