Category Archives: ARTICULOS DIVULGATIVOS SOBRE NUTRICIÓN

PUESTA A PUNTO PARA EL VERANO. Dietas Personalizadas

vitaminas-para-la-memoria¡Adiós a los kilos de más! Una dieta adecuada, realizar alguna actividad física y seguir unos hábitos de vida saludable ayudan a mantener la línea o a perder los kilos acumulados durante el invierno.

Tenemos que tener claro que “no hay milagros” para adelgazar, no existen dietas ‘estrella’ que permitan bajar dos tallas en un mes sin correr el peligro de ganarlas al mes siguiente. El secreto está en llevar a cabo una alimentación equilibrada personalizada, hacer ejercicio moderado a diario y estar suficientemente hidratados. Se trata de instaurar unos hábitos saludables que mantengamos en el tiempo, sin correr el riesgo de recuperar el peso rápidamente.

ENE te ofrece un servicio de nutrición de calidad y rigor científico, ayudando a todas aquellas personas interesadas en recuperar el peso y el estado físico y estar a tono en verano, luciendo un bonito y saludable cuerpo. ALÉJATE DE LAS DIETAS MILAGRO, APRENDE A COMER DE FORMA SANA, VARIADA Y SIN PASAR HAMBRE.

Puntos clave para llevar a cabo una dieta “Operación Biquini”:

–       Comer raciones menores de comida y más frecuentemente (4-5 tomas). Importante no saltarse ninguna comida.

–       Tomar la proporción correcta de hidratos de carbono complejos (arroz, pasta, patata, pan), de proteínas (potenciar el pescado azul y carnes magras, como el pollo, el pavo y el conejo) y las grasas.

–       Tomar alimentos ricos en omega 3 (ingerir mas pescado que carne y un puñado de nueces frecuentemente).

–       Tomar abundante fruta y ricas ensaladas variadas en las que se combinen abundantes vegetales, hortalizas y legumbres. Esta combinación es muy rica en antioxidantes y fibra.

–       Beber abundante agua, alrededor de 5 a 6 vasos al día.

–       Utilizar el aceite de oliva para aliñar y para cocinar, ya que tiene propiedades antiinflamatorias y grandes dosis de antioxidantes.

Profesionales:

Elena Juez López. Dietista Nutricionista Barcelona. elenajuez@psigma.cat Tel.676570380

Advertisements

ESPORT I DIABETES TIPUS I

deporte03La diabetis es caracteritza per una reducció (diabetis tipus II) o incapacitat total (diabetis tipus I) de la secreció de la insulina. La insulina és una hormona que ajuda a l’organisme a utilitzar la glucosa sanguínia que s’obté dels aliments, és a dir, té la missió de facilitar que la glucosa que circula a la sang penetri a les cèl·lules i sigui aprofitada com energia.

La diabetis del tipus I (afecta al 10% de la població total de diabètics), es caracteritza per una deficiència absoluta en la secreció d’insulina des de l’inici de la malaltia, motiu pel qual ha de ser subministrada. Es manifesta majoritàriament per sota dels 30 anys.

La diabetis del tipus II (representa el 90-95% del total de pacients amb diabetis), es caracteritza per la resistència a la insulina i, finalment, per la deficiència d’aquesta.

S’accepta que una persona té ben controlada la diabetis si té una glucosa basal, és a dir, en dejú i abans de menjar, entre 90 i 130 mg/dl. Dues hores després de menjar, la glucosa no ha de sobrepassar els 180 mg/dl.

Els principals símptomes de la diabetis són: augment de la gana, l’augment de la set (com a mecanisme compensatori per evitar la deshidratació) ja que augmenta l’eliminació de l’orina, presència de fatiga o cansament, pot haver-hi pèrdua de pes, entre d’altres… A més, la diabetis pot generar una sèrie de complicacions i efectes perjudicials sobre la salut, com per exemple, pot afectar a la vista, el sistema renal, nerviós i cardiovascular, per tant, el seguiment de la malaltia amb un tractament que inclogui dieta, exercici, educació en quant a la malaltia, i teràpia farmacològica (si és necessari) és de vital importància pel control de la diabetis i reducció de les complicacions.

En cas de la persona diabètica pateixi alguna malaltia cardiovascular, lesions del sistema nerviós, lesions als ronyons, diabetis descontrolada… S’ha de demanar consell específic a l’equip sanitari per a la realització de la pràctica esportiva.

Entre els beneficis de l’exercici físic, en quant a la malaltia, trobem:

  • Pot ajudar a millorar el control de la diabetis, ja que l’exercici produeix un descens del nivell de glucosa a la sang, degut a l’augment de la utilització del múscul en moviment.
  • Si la pràctica de l’exercici és regular, pot provocar una reducció de la dosis de la insulina.
  • Afavoreix la pèrdua de pes.
  • Redueix la incidència de malalties cardiovasculars (millora de les xifres de lípids, del colesterol, disminució de les xifres de tensió arterial, reducció adipositat …)
  • Millora l’elasticitat muscular.

En definitiva, l’exercici millora l’estat físic, psíquic i la qualitat de vida.

Podem dir que l’exercici serà un acte agradable i una pràctica segura per les persones amb diabetis si s’adopten les mesures corresponents.

S’ha de tenir en compte una sèrie de mesures per evitar les hipoglucèmies o hiperglucèmies durant la pràctica de l’activitat física:

Verificar la glucèmia abans de la pràctica esportiva:

  • Menor de 100 mg/dl: prendre un suplement abans de l’exercici (com una fruita, beguda energètica…)
  • Entre 100 – 150 mg/dl: es pot realitzar l’exercici sense risc.
  • Superior a 250 mg/dl: posposar l’exercici i valorar l’acetona a l’orina.

Verificar l’acetona a l’orina (si la glucosa superior a 250 mg/dl):

  • Si és negativa: es pot realitzar l’exercici
  • Si és positiva: es desaconsella l’exercici

Disminuir la dosis de la insulina abans de l’activitat, si es requereix.

Evitarem l’exercici físic en el moment de pic màxim de l’acció de la insulina.

S’ha de controlar la glucèmia durant i després de l’exercici.

Si l’exercici és prolongat (més de 30-45 minuts) prendre un suplement d’hidrat de carboni.

És essencial mantenir una bona hidratació (beure aigua).

No administrar la insulina en el lloc del cos que estigui implicat l’exercici, ja que l’absorció és més ràpida.

A l’hora de practicar un exercici, s’ha d’augmentar gradualment, tant la intensitat com la duració de l’esforç muscular.

IMG_6948Augmentar la ingesta calòrica fins a 24 hores després de l’exercici, en funció de la intensitat i duració del mateix, per evitar hipoglucèmies amb retard produïdes per l’exercici.

Caminar o córrer de forma suau, sense realitzar canvis bruscos, és un dels exercicis més recomanats pels diabètics. Els esports que utilitzen preferentment el metabolisme aeròbic, és a dir, els de resistència, són els més adequats. Els esports més aconsellables poden ser: córrer, la bicicleta, futbol, natació, tenis… o, simplement, caminar.  Recomanable fer de 30 a 60 minuts diaris d’esport de 3 a 4 vegades per setmana.

Per tant, queda clar doncs, que prenent les mesures precises i adequades, l’esport és un gran aliat de la diabetis. Actualment hi ha esportistes d’alta competició que són diabètics, l’única condició és que coneguin la malaltia, el tipus de dieta i la dosis d’insulina que han de prendre.

Com a conclusió, destacar que tota persona amb diabetis tipus I, pot i ha de realitzar exercici físic, sempre i quan no pateixi altres trastorns que l’hi impedeixin. O sigui que: la diabetis no serveix com excusa per no realitzar activitat física.

 AUTORA DEL TEXT. Demesla Sánchez. Diplomada en Ciències Empresarials per la UB. Màster en Nutrició i Salut per la UOC. Alumne en pràctiques al Centre ENE Nutrició.

BIBLIOGRAFIA EMPRADA:
Material de l’assignatura: Nutrició en malalties de gran prevalença. Mòdul: Diabetes. Per: Noemi Cuenca Quesada.
 
Página “Fundación para la diabetes. http://www.fundaciondiabetes.org/box02.htm
 
Pàgina web Diabéticos.com, web integrada en Portalsalud.info, portal sanitari d’informació i serveis.
http://www.diabeticos.com/frontend/diabeticos/noticia.php?id_noticia=524

Llegums: mites i veritats

legumbresL’alimentació és un tema que ha suscitat un gran interès al llarg de la història. Aquest interès, unit a una certa ignorància han afavorit el desenvolupament de nombrosos errors i mites sobre l’alimentació. Com a conseqüència, s’ha desencadenat un canvi en el comportament i en els hàbits alimentaris de moltes persones.

Han estat nombrosos els aliments als quals se’ls han atribuït característiques falses a causa de mite. “Les fruites al final del menjar engreixen”, “prendre aigua amb els menjars fa que t’engreixis més”, “el meu tiet sempre deia que…” són algunes de les creences que es mantenen a conseqüència de nombroses fonts sense cap aval científic.

En el cas de les llegums també es donen falsos mites. En l’article que ens esdevé tractarem de clarificar algunes idees errònies que es tenen sobre aquest aliment en concret.

 

Llegums. Definició i propietats

Es denominen llegums, les llavors o fruits comestibles d’un grup de plantes pertanyents a la família de les lleguminoses (Leguminosae) i que és desenvolupen a dins d’una baina. Generalment, aquestes llavors es consumeixen seques i madures, encara que també es poden consumir com a llavors verdes o fresques, com per exemple la mongeta tendre o els pèsols.

Són considerades com el grup alimentari d’origen vegetal més complet dels quals disposem i amb nombrosos beneficis per a la salut. Els hidrats de carboni i les proteïnes són els principals macronutrients presents en els llegums, i tenen l’avantatge que posseeixen una baixa quantitat de greixos.

Des del punt de vista nutricional també s’ha de tenir en compte, perquè són un aliment vegetal àmpliament disponible, que conté una bona quantitat de proteïna i vitamines del grup B, a més de carbohidrats. Així mateix, algunes varietats, com la soja, són riques en àcid gras molt apreciat actualment com l’Omega-3.

Gairebé tots els llegums contenen més proteïnes que la carn, però la proteïna és d’una qualitat inferior perquè té menys metionina (aminoàcid essencial que el organisme no pot sintetitzar per si mateix); per aquest motiu els aliments d’origen vegetal no despunten per aportar un elevat contingut de proteïnes d’alt valor biològic, però, no obstant això, els llegums destaquen dins del regne vegetal per ser l’aliment vegetal amb major contingut proteic, i de millor qualitat. Tanmateix, quan els llegums i els cereals es consumeixen en un mateix menjar, subministren una barreja d’aminoàcids d’un valor biològic alt, la qual cosa millora el valor proteic de la dieta, oferint un plat amb un perfil d’aminoàcids més complet.

De la creença a la realitat

Com ja hem dit, són molts els mites que es generen envers els aliments, i amb els llegums no és menys; no hem d’oblidar que els llegums formen part de la nostra dieta des de fa milers d’anys. Moltes de les creences que es tenen sobre aquest aliment han arribat a donar-li mala fama, i fins i tot rebuig.

  1. Les llegums engreixen molt – Aquesta es una creença molt extensa arreu de la península, i possiblement del món; i es una afirmació falsa. Com passa amb tots els aliments, les llegums han de consumir-se de forma moderada. El que en realitat sol aportar un increment calòric per aquest aliment es la forma de cuinar-lo i l’abús que se’n faci d’ell.
  2. El ferro que aporten els llegums equival al ferro de la carn Els llegums aporten molta quantitat de minerals en general: calci, ferro…. però, contenen fitats que fan que el calci i el ferro siguin mal absorbits a nivell intestinal. A més, aquest ferro no està en forma ferrosa, la qual cosa repercuteix que no s’absorbeixi igual de bé que el ferro que aporten les carns.
  3. Menjar algunes llegums, com per exemple faves, pot produir malalties; i a més contenen “factors tòxics” – Aquesta afirmació es incompleta. Existeix una malaltia denominada “favisme”, però nomes es donen casos en circumstancies molt concretes: individus amb un dèficit congènit en l’encim glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa en els glòbuls vermells. En aquestes persones el consum de faves crues o fins i tot olorar el seu pol·len, donaria lloc a una anèmia hemolítica enzimopatica. La malaltia es transmet de forma hereditària (de pares a fills) a través de l’herència genètica lligada al cromosoma X, sent per tant els individus amb XY i XX afectats per la malaltia, i les dones XX portadores de la malaltia. Referenciant als “factors tòxics” també coneguts com a antinutricionals, son substàncies que es poden arribar a ingerir en casos excepcionals de relativa toxicitat, quan les llegums son consumides després d’una cocció inadequada o quan es mengen crues. Per això s’aconsella el consum de llegums variades i amb una adequada cocció, evitant consumir de forma crua qualsevol llegum (sobretot les faves).
  4. La soja és una llegum i es molt beneficiosa per la salut – Es ben cert que la soja forma part del grup de les lleguminoses, ja que la seva descripció encaixa amb la definició de llegum. Es rica en proteïnes, vitamina B, tocoferols, calci, ferro i fòsfor. Conte isoflabones i lecitina, que ens pot ajudar a controlar els nivells de colesterol, i fitoestrogens que amb propietats antioxidants. Existeixen estudis epidemiològics que relacionen el consum de soja amb una reducció de les malalties cardiovasculars, el càncer de mama i de úter.

Autora. Aixa Silva Aguilera, Diplomada en Infermeria. Màster en Nutrició i Salut (UOC). Membre en pràctiques al Centre ENE Nutrició.

BIBLIOGRAFIA
 Condeminas, C. “Aliments”. A: Bioquímica i fisiologia de la nutrició. Barcelona: Eureca Media, SL, 2010.
 Panisello, JM. Las 100 preguntas que siempre quiso hacer: mitos y verdades en torno a la alimentación, volumen 1. Barcelona: Editorial Glosa S. L, 2004
 Alimentacion Sana. Argentina. Sí, a Las legumbres! [consultat: 17/01/2013] [Disponible a : http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/legumbres.htm ]

AÑO NUEVO, DIETA NUEVA

dieta en eneroCasi todos hacemos buenos propósitos y deseos al comenzar un año nuevo.

Entre los más populares encontramos adelgazar, estar en plena forma y mejorar la salud y el estad físico con una alimentación equilibrada.

Después de días tan señalados como la Navidad y de excesos y atracones, nuestra báscula refleja un aumento de peso.

¿Cómo podemos compensar ese aumento de peso, pesadez, molestias digestivas, retención de líquido, etc…?

… lo más efectivo es ponerse en manos de un buen profesional y no dejarse llevar por dietas milagrosas, que lo único que consiguen es empeorar los objetivos, ya que en la mayoría de casos se vuelve a recuperar el peso, o incluso a incrementarlo.

Si necesitas ayuda o quieres ponerte a punto después de las fiestas y excesos navideños, llámanos, reserva tu cita y empieza el año con hábitos saludables y una dieta hecha a tu medida…

…Dieta para perder peso, para reducir los niveles de colesterol, para disminuir la tensión, para la diabetes…

ENE Nutrició. 93 200 64 55 enenutricio@enenutricio.es
C/del Rector Ubach 6 Entresuelo 1ª (Aribau- Via Augusta) BARCELONA.
Lunes a Viernes de 10 a 20h. Sábados 10 a 14h

DELICATESEN NAVIDEÑA. EL CAVIAR

caviarCAVIAR (Acipenser sturio)

Su nombre proviene del italiano “caviale” traducción del turco “kawyar”.

El caviar es un producto salado y sometido a maduración, que se elabora a partir de las huevas del las hembras del esturión, especie originaria de los ríos y lagos del este de Europa y centro de Asia. Para la obtención del caviar se anestesia al esturión y golpea en punto concreto de la parte baja de la cabeza. De este modo las huevas pueden ser extraídas mientras el pez está vivo, porque cuando muere, libera una sustancia que amarga el caviar.

Algunas de las especies más conocidas son: el esturión común, el esturión blanco, el esturión lacustre y el esturión beluga. Atendiendo a su forma de comercialización encontramos:

  • El caviar prensado: que se elabora con las huevas, que por estar demasiado maduras, se han abierto.
  • El caviar en grano: muy raro y muy caro, existen 3 variedades, el Beluga (se enlata en color azul), el Ossetra, el preferido por los entendidos (se enlata en color amarillo) y el Sevruga (se enlata en color rojo).

El caviar es una semiconserva muy frágil, se debe conservar entre -1°C y 4°C, se consume frío, no helado. No conservar más de 1 semana en nevera.

Ideas equivocadas sobre el caviar:

-El caviar iraní es mejor que el ruso: falso, los dos proceden del mar Caspio.

-El caviar blanco es el mejor: falso, se elabora con esturiones albinos.

-El beluga es mejor que el sevruga: falso, hay sevrugas muy superiores a los belugas.

Usos culinarios:

Se sirve preferentemente sobre hielo picado, acompañado de blinis o tostadas ligeramente untadas en mantequilla o nata agria. No rociarlo con limón pues modifica su sabor. También se usa como guarnición de preparaciones frías como pasteles de pescado, en salsas tanto frías como calientes y platos elaborados de pescado y marisco.

A pesar de que el caviar se considera un producto de consumo ocasional y que se consume en pequeñas raciones, nutricionalmente cabe destacar su alto aporte calórico y proteico, y su aporte en ácidos grasos mono y poliinsaturados. Es muy rico en vitamina A y B12 y en minerales como el calcio, fósforo y magnesio. Por el contrario es un alimento con un alto contenido en colesterol y en sodio. Por ello las personas con hipertensión, dislipemias y enfermedades cardiovasculares deben evitar su consumo.

Composición nutricional (100g de caviar), la ración para un canapé se considera de 5g: Energía 252Kcal; 26,10g Proteínas; 1,90g Glúcidos; 15,50g Lípidos; 300mg Colesterol; 275mg Calcio,  300mg Fósforo, 11,80mg Hierro, 300mg Magnesio; 1500mg Sodio; 561mmg Vitamina A; 20mg de Vitamina B12.

Autora: Neus Zanuy Velao. Dietista-Chef.

Bibliografía:
– Pedro Gómez Carrizo. El gran diccionario de la cocina. Alimentos, técnicas y recetas. Ed. RBA, 2003. ISBN 84-7901-959-X
-R.M. Ortega y otros. La composición de los alimentos. UCM Editorial Complutense, S.A. ISBN: 978-84-7491-776-5
– Juan Fradera Vila. Guia práctica de Técnicas culinarias. Cooking books. CABRILS – (Barcelona). ISBN: 84-920959-1
– Caviar. http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/plataforma_conocimiento/alimentos/fichas%20de%20alimentos/pescados/CAVIAR.pdf .Disponible on-line [ citado 12/12/12]

DELICATESSEN NADALENCA. L'ESCAMARLÀ

imagesCAJH6SIVL’ESCAMARLÀ (Nephrops norvegicus)

L’escamarlà és un crustaci decàpode de la família dels nefròpids.  De color rosat-ataronjat amb petites taques vermelles, te el cos esvelt, l’abdomen allargat i estret, la longitud del seu cos pot arribar a mesurar entre els 15 i els 30 cm., i el seu pes pot anar des dels 20 als 600 grams. Té els ulls de còrnia negre i molt inflada. El rostre té crestes longitudinals. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia.  Dels 5 parells de potes que tenen, el parell més proper al cap, ha evolucionat fins a convertir-se en unes pinces, fines, llargues i de gruix desigual. Aquestes pinces les utilitzen per a triturar els mol·luscos i peixos dels que s’alimenta.

Usos culinaris:

Es consumeixen principalment cuits acompanyants  d’alguna salsa freda tipus maionesa o còctel. També són molt apreciats a la brasa, planxa o forn, fan molt bona combinació amb plats de mar i muntanya combinats amb pollastre o ànec,i també són un dels ingredients principals de multitud d’arrossos i paelles.

Propietatats nutricionals:

L’escamarlà és un dels crustacis que menys calories aporta pel seu baix contingut en greixos. Es ric en proteïnes d’alt valor biològic i pobre den hidrats de carboni. És ric en minerals com el calci, fòsfor, iode i seleni i en vitamines del grup B, destacant el seu la niacina i la B12, implicades en el bon funcionament del sistema defensiu i nerviós. L’escamarlà és un aliment amb un elevat contingut en colesterol, sobretot al cap, les persones amb problemes de dislipèmies haurien de evitar o moderar el seu consum.

Composició nutricional (100g d’escamarlà): Energia 85,40Kcal; 17,70g Proteïnes; 0,50g Glúcids; 1,40g Lípids; 105mg Colesterol; 100mg Calci,  300mg Fòsfor, 30mg Iode, 400mg Potassi; 400mg Sodi; 130mmg Seleni; 27mg de Equivalents de niacina.

Autora: Neus Zanuy Velao. Dietista-Nutricionista ENE.

Bibliografia:
– Pedro Gómez Carrizo. El gran diccionario de la cocina. Alimentos, técnicas y recetas. Ed. RBA, 2003. ISBN 84-7901-959-X
-R.M. Ortega y otros. La composición de los alimentos. UCM Editorial Complutense, S.A. ISBN: 978-84-7491-776-5
Cigala. En línea [citado 14/12/12]
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/plataforma_conocimiento/alimentos/fichas%20de%20alimentos/crustaceos/CIGALA.pdf
–  Región de Murcia digital. Gastronomía.Cigalas. En línea [citado 14/12/12]https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,543,m,3037,&r=ReP-23213-DETALLE_REPORTAJES

LA DIETA DE UN TRIATLETA

El objetivo primordial de todo atleta, ya sea amateur o profesional, es lograr su mejor desarrollo físico tanto en el entrenamiento como en la competición.  No obstante, una gran variedad de factores pueden influir en estos logros, siendo la nutrición uno de los más importantes, ya que ésta desempeña una función decisiva en esta preparación, desarrollo y recuperación posterior al ejercicio.

Los triatlones surgieron a mediados de los años 80 como una nueva actividad de resistencia aeróbica que involucra una modalidad multideportiva (natación-ciclismo-carrera). Es una competición deportiva dura y nada fácil de afrontar, en la que se necesita mucha dedicación y capacidad de sufrimiento, y en muchas ocasiones, el rendimiento de estos atletas se ve limitado por una incorrecta alimentación o un mal planteamiento de la misma.

Cabe recalcar que cada atleta es un mundo y se tiene que personalizar al máximo la dieta. No hay las mismas necesidades energéticas y de nutrientes según nos encontremos en los días previos a la competición, el día de la misma, o al finalizarla.

Los puntos clave para afrontar esta prueba en las mejores condiciones y que harán que tengamos un mejor o peor resultado son:

  1. Una correcta hidratación.
  2. Óptimo almacenamiento de los depósitos de glucógeno         muscular.
  3. El desequilibrio hidro – electrolítico.

LOS OBJETIVOS PARA UNA DIETA PRE COMPETICIÓN, DURANTE Y POST COMPETICIÓN.

 Los días previos a la competición, el objetivo será aumentar el glucógeno muscular y tener una óptima hidratación. ¿Cómo lo conseguiremos…? con una dieta, 2 o 3 días previos a la competición, rica en alimentos con un alto contenido en hidratos de carbono (pasta, arroz, patata, pan…) y alimentos basificantes (patata, fruta, verduras de fácil digestión…).

El día de la competición tendremos que reponer al máximo el nivel de glucógeno del hígado, que será nuestra primera fuente de energía en el momento de iniciar la carrera. Hay que tener en cuenta que los nervios previos a la competición podrán enlentecer la digestión, es por eso, que la principal comida se aconseja realizarla de 2 a 4 horas antes a la competición. No te olvides de la hidratación.

Durante la competición las estrategias a seguir serán: No perder demasiado líquidos ni electrolitos (planificar la toma de bebidas isotónicas y agua) y tomar una ingesta moderada de hidratos de carbono de absorción rápida. Alimentos recomendados: fruta seca (orejones, dátiles, pasas), picos de membrillo, plátano maduro, barritas  o geles.

Y por último, el objetivo al finalizar la carrera y poder recuperar lo antes posible el desgaste y el esfuerzo físico, es rehidratarse con agua y sales minerales mediante alimentos o líquidos, recuperar los depósitos de glucógeno de todos los músculos de nuestro organismo y neutralizar la acidosis muscular producida durante la competición.

En conclusión, los beneficios de una dieta adecuada son muy evidentes en el desempeño de una triatlón y las estrategias nutricionales ayudan a los deportistas a mejorar su rendimiento, reduciendo o retardando la aparición de factores que de otra forma ocasionarían fatiga. El principal papel de la alimentación es proveer a los deportistas el combustible energético y los nutrientes necesarios para optimizar las adaptaciones logradas durante los entrenamientos y poder recuperarse rápidamente entre un esfuerzo y otro.

ENE ofrece al deportista un estudio integral de sus necesidades energéticas, nutricionales y dietéticas para mejorar su rendimiento deportivo. Se diseña la dieta pre-competición, durante y post-competición para conseguir una mayor recuperación al finalizar la prueba deportiva.

Llama, infórmate y reserva tu estudio personalizado.
ENE, Estudi de Nutrició Especialitzada
enenutricio@enenutricio.es Tel. 93 200 64 55
Rector Ubach, 6 Bajos. 08021 Barcelona
http://www.enenutricio.es