Tag Archives: diebetes y deporte

ESPORT I DIABETES TIPUS I

deporte03La diabetis es caracteritza per una reducció (diabetis tipus II) o incapacitat total (diabetis tipus I) de la secreció de la insulina. La insulina és una hormona que ajuda a l’organisme a utilitzar la glucosa sanguínia que s’obté dels aliments, és a dir, té la missió de facilitar que la glucosa que circula a la sang penetri a les cèl·lules i sigui aprofitada com energia.

La diabetis del tipus I (afecta al 10% de la població total de diabètics), es caracteritza per una deficiència absoluta en la secreció d’insulina des de l’inici de la malaltia, motiu pel qual ha de ser subministrada. Es manifesta majoritàriament per sota dels 30 anys.

La diabetis del tipus II (representa el 90-95% del total de pacients amb diabetis), es caracteritza per la resistència a la insulina i, finalment, per la deficiència d’aquesta.

S’accepta que una persona té ben controlada la diabetis si té una glucosa basal, és a dir, en dejú i abans de menjar, entre 90 i 130 mg/dl. Dues hores després de menjar, la glucosa no ha de sobrepassar els 180 mg/dl.

Els principals símptomes de la diabetis són: augment de la gana, l’augment de la set (com a mecanisme compensatori per evitar la deshidratació) ja que augmenta l’eliminació de l’orina, presència de fatiga o cansament, pot haver-hi pèrdua de pes, entre d’altres… A més, la diabetis pot generar una sèrie de complicacions i efectes perjudicials sobre la salut, com per exemple, pot afectar a la vista, el sistema renal, nerviós i cardiovascular, per tant, el seguiment de la malaltia amb un tractament que inclogui dieta, exercici, educació en quant a la malaltia, i teràpia farmacològica (si és necessari) és de vital importància pel control de la diabetis i reducció de les complicacions.

En cas de la persona diabètica pateixi alguna malaltia cardiovascular, lesions del sistema nerviós, lesions als ronyons, diabetis descontrolada… S’ha de demanar consell específic a l’equip sanitari per a la realització de la pràctica esportiva.

Entre els beneficis de l’exercici físic, en quant a la malaltia, trobem:

  • Pot ajudar a millorar el control de la diabetis, ja que l’exercici produeix un descens del nivell de glucosa a la sang, degut a l’augment de la utilització del múscul en moviment.
  • Si la pràctica de l’exercici és regular, pot provocar una reducció de la dosis de la insulina.
  • Afavoreix la pèrdua de pes.
  • Redueix la incidència de malalties cardiovasculars (millora de les xifres de lípids, del colesterol, disminució de les xifres de tensió arterial, reducció adipositat …)
  • Millora l’elasticitat muscular.

En definitiva, l’exercici millora l’estat físic, psíquic i la qualitat de vida.

Podem dir que l’exercici serà un acte agradable i una pràctica segura per les persones amb diabetis si s’adopten les mesures corresponents.

S’ha de tenir en compte una sèrie de mesures per evitar les hipoglucèmies o hiperglucèmies durant la pràctica de l’activitat física:

Verificar la glucèmia abans de la pràctica esportiva:

  • Menor de 100 mg/dl: prendre un suplement abans de l’exercici (com una fruita, beguda energètica…)
  • Entre 100 – 150 mg/dl: es pot realitzar l’exercici sense risc.
  • Superior a 250 mg/dl: posposar l’exercici i valorar l’acetona a l’orina.

Verificar l’acetona a l’orina (si la glucosa superior a 250 mg/dl):

  • Si és negativa: es pot realitzar l’exercici
  • Si és positiva: es desaconsella l’exercici

Disminuir la dosis de la insulina abans de l’activitat, si es requereix.

Evitarem l’exercici físic en el moment de pic màxim de l’acció de la insulina.

S’ha de controlar la glucèmia durant i després de l’exercici.

Si l’exercici és prolongat (més de 30-45 minuts) prendre un suplement d’hidrat de carboni.

És essencial mantenir una bona hidratació (beure aigua).

No administrar la insulina en el lloc del cos que estigui implicat l’exercici, ja que l’absorció és més ràpida.

A l’hora de practicar un exercici, s’ha d’augmentar gradualment, tant la intensitat com la duració de l’esforç muscular.

IMG_6948Augmentar la ingesta calòrica fins a 24 hores després de l’exercici, en funció de la intensitat i duració del mateix, per evitar hipoglucèmies amb retard produïdes per l’exercici.

Caminar o córrer de forma suau, sense realitzar canvis bruscos, és un dels exercicis més recomanats pels diabètics. Els esports que utilitzen preferentment el metabolisme aeròbic, és a dir, els de resistència, són els més adequats. Els esports més aconsellables poden ser: córrer, la bicicleta, futbol, natació, tenis… o, simplement, caminar.  Recomanable fer de 30 a 60 minuts diaris d’esport de 3 a 4 vegades per setmana.

Per tant, queda clar doncs, que prenent les mesures precises i adequades, l’esport és un gran aliat de la diabetis. Actualment hi ha esportistes d’alta competició que són diabètics, l’única condició és que coneguin la malaltia, el tipus de dieta i la dosis d’insulina que han de prendre.

Com a conclusió, destacar que tota persona amb diabetis tipus I, pot i ha de realitzar exercici físic, sempre i quan no pateixi altres trastorns que l’hi impedeixin. O sigui que: la diabetis no serveix com excusa per no realitzar activitat física.

 AUTORA DEL TEXT. Demesla Sánchez. Diplomada en Ciències Empresarials per la UB. Màster en Nutrició i Salut per la UOC. Alumne en pràctiques al Centre ENE Nutrició.

BIBLIOGRAFIA EMPRADA:
Material de l’assignatura: Nutrició en malalties de gran prevalença. Mòdul: Diabetes. Per: Noemi Cuenca Quesada.
 
Página “Fundación para la diabetes. http://www.fundaciondiabetes.org/box02.htm
 
Pàgina web Diabéticos.com, web integrada en Portalsalud.info, portal sanitari d’informació i serveis.
http://www.diabeticos.com/frontend/diabeticos/noticia.php?id_noticia=524