Tag Archives: receta

RECETA de MARZO. AL RICO XATÓ DE VILANOVA

xato eneIngredients   (4 persones): 
  3- Nyores (remullades en vi negre un dia abans)
  2- Dents   d’all escalivats
  25g-Ametlles torrades
  25g-Avellanes   torrades
         Molla de pa (remullada en vinagre)
         Sal         
         Oli d’oliva suau
200g-Escarola
      1-Llauna   de Melva de tonyina en oli d’oliva
125g-Bacallà esqueixat
     8-Anxoves
  40g- Olives arbequines
  40g- Olives d’Aragó
      1-Tros   de tonyina dessalada (opcional)
Elaboració:    
Romesco:
-Triturar al morter o amb el braç elèctric,   la carn de les nyores amb les ametlles, avellanes, els alls, la molla de pa, la sal i s’anirà afegint l’oli d’oliva a rajolí  fins que la salsa agafi textura.
Xató:  
-Renta l’escarola. Escórrer.
-Posar-la a la safata de servir.
-Afegir el bacallà esqueixat a trossets.
-Afegir la melva de tonyina.
-Afegir la tonyina dessalada. (opcional)
-Afegir les olives.   
Presentació: 
Amanir el xató amb la meitat del   romesco, barrejar be tots els ingredients. Decorar amb els filets d’anxova.   En salsera apart servir la salsa romesco restant, perquè cada comensal s’afegeixi   salsa al seu gust.
Composició   Nutricional (100 g): 
168,20 kcal; 4,12g Proteïnes; 7,76g   Lípids; 13,51g Hidrats de Carboni; 1,97g Fibra; 37,11mg Calci;  26,91mg Magnesi; 379,20mg Sodi; 219,10mg Potassi;   77,70mg Fòsfor;  548,35μg Caratenoids; 28,49µg   àcid fòlic; 54,16 mg Vit.C.
Comentari   Nutricional:
 Un plat molt ric en àcids grassos   insaturats que ens aporta l’oli d’oliva, la tonyina,  les anxoves, ametlles i avellanes, que ens   ajuden a mantenir en bon estat el sistema cardiovascular. L’escarola ens   aporta una bona dosi de fibra, que ens ajuda prevenir el restrenyiment i millorar   el transit intestinal. És un plat molt ric en vitamina C i caratenoids, que   trobem a la carn de les nyores i en l’escarola, vitamines que tenen un alt poder   antioxidant. No és recomana en cas d’hipertensió, pel contingut de sal del   bacallà i les anxoves, ni tampoc en cas de patir atacs de gota.
 
Autora: Emi López – Dietista Nutricionista. ENE Nutricio.

DELICATESSEN NADALENCA. L'ESCAMARLÀ

imagesCAJH6SIVL’ESCAMARLÀ (Nephrops norvegicus)

L’escamarlà és un crustaci decàpode de la família dels nefròpids.  De color rosat-ataronjat amb petites taques vermelles, te el cos esvelt, l’abdomen allargat i estret, la longitud del seu cos pot arribar a mesurar entre els 15 i els 30 cm., i el seu pes pot anar des dels 20 als 600 grams. Té els ulls de còrnia negre i molt inflada. El rostre té crestes longitudinals. La cua és molt musculosa, i és la part més apreciada en gastronomia.  Dels 5 parells de potes que tenen, el parell més proper al cap, ha evolucionat fins a convertir-se en unes pinces, fines, llargues i de gruix desigual. Aquestes pinces les utilitzen per a triturar els mol·luscos i peixos dels que s’alimenta.

Usos culinaris:

Es consumeixen principalment cuits acompanyants  d’alguna salsa freda tipus maionesa o còctel. També són molt apreciats a la brasa, planxa o forn, fan molt bona combinació amb plats de mar i muntanya combinats amb pollastre o ànec,i també són un dels ingredients principals de multitud d’arrossos i paelles.

Propietatats nutricionals:

L’escamarlà és un dels crustacis que menys calories aporta pel seu baix contingut en greixos. Es ric en proteïnes d’alt valor biològic i pobre den hidrats de carboni. És ric en minerals com el calci, fòsfor, iode i seleni i en vitamines del grup B, destacant el seu la niacina i la B12, implicades en el bon funcionament del sistema defensiu i nerviós. L’escamarlà és un aliment amb un elevat contingut en colesterol, sobretot al cap, les persones amb problemes de dislipèmies haurien de evitar o moderar el seu consum.

Composició nutricional (100g d’escamarlà): Energia 85,40Kcal; 17,70g Proteïnes; 0,50g Glúcids; 1,40g Lípids; 105mg Colesterol; 100mg Calci,  300mg Fòsfor, 30mg Iode, 400mg Potassi; 400mg Sodi; 130mmg Seleni; 27mg de Equivalents de niacina.

Autora: Neus Zanuy Velao. Dietista-Nutricionista ENE.

Bibliografia:
– Pedro Gómez Carrizo. El gran diccionario de la cocina. Alimentos, técnicas y recetas. Ed. RBA, 2003. ISBN 84-7901-959-X
-R.M. Ortega y otros. La composición de los alimentos. UCM Editorial Complutense, S.A. ISBN: 978-84-7491-776-5
Cigala. En línea [citado 14/12/12]
http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/plataforma_conocimiento/alimentos/fichas%20de%20alimentos/crustaceos/CIGALA.pdf
–  Región de Murcia digital. Gastronomía.Cigalas. En línea [citado 14/12/12]https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,543,m,3037,&r=ReP-23213-DETALLE_REPORTAJES