DIETA PARA DESPUÉS DE NAVIDAD

Casi todos hacemos buenos propósitos y deseos al comenzar un año nuevo.dieta despues navidad

Entre los más populares encontramos adelgazar, estar en plena forma y mejorar la salud y el estad físico con una alimentación equilibrada.

Después de días tan señalados como la Navidad y de excesos y atracones, nuestra báscula refleja un aumento de peso.

¿Cómo podemos compensar ese aumento de peso, pesadez, molestias digestivas, retención de líquido, etc…?

… lo más efectivo es ponerse en manos de un buen profesional y no dejarse llevar por dietas milagrosas, que lo único que consiguen es empeorar los objetivos, ya que en la mayoría de casos se vuelve a recuperar el peso, o incluso a incrementarlo.

Si necesitas ayuda o quieres ponerte a punto después de las fiestas y excesos navideños, llámanos, reserva tu cita y empieza el año con hábitos saludables y una dieta hecha a tu medida…

…Dieta para perder peso, para reducir los niveles de colesterol, para disminuir la tensión, para la diabetes…

PSIGMA BARCELONA. 676570380 elenajuez@psigma.cat
C/ Aragó 268 3o 1ª  BARCELONA.
Lunes a Viernes de 10 a 20h.

PUESTA A PUNTO PARA EL VERANO. Dietas Personalizadas

vitaminas-para-la-memoria¡Adiós a los kilos de más! Una dieta adecuada, realizar alguna actividad física y seguir unos hábitos de vida saludable ayudan a mantener la línea o a perder los kilos acumulados durante el invierno.

Tenemos que tener claro que “no hay milagros” para adelgazar, no existen dietas ‘estrella’ que permitan bajar dos tallas en un mes sin correr el peligro de ganarlas al mes siguiente. El secreto está en llevar a cabo una alimentación equilibrada personalizada, hacer ejercicio moderado a diario y estar suficientemente hidratados. Se trata de instaurar unos hábitos saludables que mantengamos en el tiempo, sin correr el riesgo de recuperar el peso rápidamente.

ENE te ofrece un servicio de nutrición de calidad y rigor científico, ayudando a todas aquellas personas interesadas en recuperar el peso y el estado físico y estar a tono en verano, luciendo un bonito y saludable cuerpo. ALÉJATE DE LAS DIETAS MILAGRO, APRENDE A COMER DE FORMA SANA, VARIADA Y SIN PASAR HAMBRE.

Puntos clave para llevar a cabo una dieta “Operación Biquini”:

–       Comer raciones menores de comida y más frecuentemente (4-5 tomas). Importante no saltarse ninguna comida.

–       Tomar la proporción correcta de hidratos de carbono complejos (arroz, pasta, patata, pan), de proteínas (potenciar el pescado azul y carnes magras, como el pollo, el pavo y el conejo) y las grasas.

–       Tomar alimentos ricos en omega 3 (ingerir mas pescado que carne y un puñado de nueces frecuentemente).

–       Tomar abundante fruta y ricas ensaladas variadas en las que se combinen abundantes vegetales, hortalizas y legumbres. Esta combinación es muy rica en antioxidantes y fibra.

–       Beber abundante agua, alrededor de 5 a 6 vasos al día.

–       Utilizar el aceite de oliva para aliñar y para cocinar, ya que tiene propiedades antiinflamatorias y grandes dosis de antioxidantes.

Profesionales:

Elena Juez López. Dietista Nutricionista Barcelona. elenajuez@psigma.cat Tel.676570380

ESPORT I DIABETES TIPUS I

deporte03La diabetis es caracteritza per una reducció (diabetis tipus II) o incapacitat total (diabetis tipus I) de la secreció de la insulina. La insulina és una hormona que ajuda a l’organisme a utilitzar la glucosa sanguínia que s’obté dels aliments, és a dir, té la missió de facilitar que la glucosa que circula a la sang penetri a les cèl·lules i sigui aprofitada com energia.

La diabetis del tipus I (afecta al 10% de la població total de diabètics), es caracteritza per una deficiència absoluta en la secreció d’insulina des de l’inici de la malaltia, motiu pel qual ha de ser subministrada. Es manifesta majoritàriament per sota dels 30 anys.

La diabetis del tipus II (representa el 90-95% del total de pacients amb diabetis), es caracteritza per la resistència a la insulina i, finalment, per la deficiència d’aquesta.

S’accepta que una persona té ben controlada la diabetis si té una glucosa basal, és a dir, en dejú i abans de menjar, entre 90 i 130 mg/dl. Dues hores després de menjar, la glucosa no ha de sobrepassar els 180 mg/dl.

Els principals símptomes de la diabetis són: augment de la gana, l’augment de la set (com a mecanisme compensatori per evitar la deshidratació) ja que augmenta l’eliminació de l’orina, presència de fatiga o cansament, pot haver-hi pèrdua de pes, entre d’altres… A més, la diabetis pot generar una sèrie de complicacions i efectes perjudicials sobre la salut, com per exemple, pot afectar a la vista, el sistema renal, nerviós i cardiovascular, per tant, el seguiment de la malaltia amb un tractament que inclogui dieta, exercici, educació en quant a la malaltia, i teràpia farmacològica (si és necessari) és de vital importància pel control de la diabetis i reducció de les complicacions.

En cas de la persona diabètica pateixi alguna malaltia cardiovascular, lesions del sistema nerviós, lesions als ronyons, diabetis descontrolada… S’ha de demanar consell específic a l’equip sanitari per a la realització de la pràctica esportiva.

Entre els beneficis de l’exercici físic, en quant a la malaltia, trobem:

  • Pot ajudar a millorar el control de la diabetis, ja que l’exercici produeix un descens del nivell de glucosa a la sang, degut a l’augment de la utilització del múscul en moviment.
  • Si la pràctica de l’exercici és regular, pot provocar una reducció de la dosis de la insulina.
  • Afavoreix la pèrdua de pes.
  • Redueix la incidència de malalties cardiovasculars (millora de les xifres de lípids, del colesterol, disminució de les xifres de tensió arterial, reducció adipositat …)
  • Millora l’elasticitat muscular.

En definitiva, l’exercici millora l’estat físic, psíquic i la qualitat de vida.

Podem dir que l’exercici serà un acte agradable i una pràctica segura per les persones amb diabetis si s’adopten les mesures corresponents.

S’ha de tenir en compte una sèrie de mesures per evitar les hipoglucèmies o hiperglucèmies durant la pràctica de l’activitat física:

Verificar la glucèmia abans de la pràctica esportiva:

  • Menor de 100 mg/dl: prendre un suplement abans de l’exercici (com una fruita, beguda energètica…)
  • Entre 100 – 150 mg/dl: es pot realitzar l’exercici sense risc.
  • Superior a 250 mg/dl: posposar l’exercici i valorar l’acetona a l’orina.

Verificar l’acetona a l’orina (si la glucosa superior a 250 mg/dl):

  • Si és negativa: es pot realitzar l’exercici
  • Si és positiva: es desaconsella l’exercici

Disminuir la dosis de la insulina abans de l’activitat, si es requereix.

Evitarem l’exercici físic en el moment de pic màxim de l’acció de la insulina.

S’ha de controlar la glucèmia durant i després de l’exercici.

Si l’exercici és prolongat (més de 30-45 minuts) prendre un suplement d’hidrat de carboni.

És essencial mantenir una bona hidratació (beure aigua).

No administrar la insulina en el lloc del cos que estigui implicat l’exercici, ja que l’absorció és més ràpida.

A l’hora de practicar un exercici, s’ha d’augmentar gradualment, tant la intensitat com la duració de l’esforç muscular.

IMG_6948Augmentar la ingesta calòrica fins a 24 hores després de l’exercici, en funció de la intensitat i duració del mateix, per evitar hipoglucèmies amb retard produïdes per l’exercici.

Caminar o córrer de forma suau, sense realitzar canvis bruscos, és un dels exercicis més recomanats pels diabètics. Els esports que utilitzen preferentment el metabolisme aeròbic, és a dir, els de resistència, són els més adequats. Els esports més aconsellables poden ser: córrer, la bicicleta, futbol, natació, tenis… o, simplement, caminar.  Recomanable fer de 30 a 60 minuts diaris d’esport de 3 a 4 vegades per setmana.

Per tant, queda clar doncs, que prenent les mesures precises i adequades, l’esport és un gran aliat de la diabetis. Actualment hi ha esportistes d’alta competició que són diabètics, l’única condició és que coneguin la malaltia, el tipus de dieta i la dosis d’insulina que han de prendre.

Com a conclusió, destacar que tota persona amb diabetis tipus I, pot i ha de realitzar exercici físic, sempre i quan no pateixi altres trastorns que l’hi impedeixin. O sigui que: la diabetis no serveix com excusa per no realitzar activitat física.

 AUTORA DEL TEXT. Demesla Sánchez. Diplomada en Ciències Empresarials per la UB. Màster en Nutrició i Salut per la UOC. Alumne en pràctiques al Centre ENE Nutrició.

BIBLIOGRAFIA EMPRADA:
Material de l’assignatura: Nutrició en malalties de gran prevalença. Mòdul: Diabetes. Per: Noemi Cuenca Quesada.
 
Página “Fundación para la diabetes. http://www.fundaciondiabetes.org/box02.htm
 
Pàgina web Diabéticos.com, web integrada en Portalsalud.info, portal sanitari d’informació i serveis.
http://www.diabeticos.com/frontend/diabeticos/noticia.php?id_noticia=524

Llegums: mites i veritats

legumbresL’alimentació és un tema que ha suscitat un gran interès al llarg de la història. Aquest interès, unit a una certa ignorància han afavorit el desenvolupament de nombrosos errors i mites sobre l’alimentació. Com a conseqüència, s’ha desencadenat un canvi en el comportament i en els hàbits alimentaris de moltes persones.

Han estat nombrosos els aliments als quals se’ls han atribuït característiques falses a causa de mite. “Les fruites al final del menjar engreixen”, “prendre aigua amb els menjars fa que t’engreixis més”, “el meu tiet sempre deia que…” són algunes de les creences que es mantenen a conseqüència de nombroses fonts sense cap aval científic.

En el cas de les llegums també es donen falsos mites. En l’article que ens esdevé tractarem de clarificar algunes idees errònies que es tenen sobre aquest aliment en concret.

 

Llegums. Definició i propietats

Es denominen llegums, les llavors o fruits comestibles d’un grup de plantes pertanyents a la família de les lleguminoses (Leguminosae) i que és desenvolupen a dins d’una baina. Generalment, aquestes llavors es consumeixen seques i madures, encara que també es poden consumir com a llavors verdes o fresques, com per exemple la mongeta tendre o els pèsols.

Són considerades com el grup alimentari d’origen vegetal més complet dels quals disposem i amb nombrosos beneficis per a la salut. Els hidrats de carboni i les proteïnes són els principals macronutrients presents en els llegums, i tenen l’avantatge que posseeixen una baixa quantitat de greixos.

Des del punt de vista nutricional també s’ha de tenir en compte, perquè són un aliment vegetal àmpliament disponible, que conté una bona quantitat de proteïna i vitamines del grup B, a més de carbohidrats. Així mateix, algunes varietats, com la soja, són riques en àcid gras molt apreciat actualment com l’Omega-3.

Gairebé tots els llegums contenen més proteïnes que la carn, però la proteïna és d’una qualitat inferior perquè té menys metionina (aminoàcid essencial que el organisme no pot sintetitzar per si mateix); per aquest motiu els aliments d’origen vegetal no despunten per aportar un elevat contingut de proteïnes d’alt valor biològic, però, no obstant això, els llegums destaquen dins del regne vegetal per ser l’aliment vegetal amb major contingut proteic, i de millor qualitat. Tanmateix, quan els llegums i els cereals es consumeixen en un mateix menjar, subministren una barreja d’aminoàcids d’un valor biològic alt, la qual cosa millora el valor proteic de la dieta, oferint un plat amb un perfil d’aminoàcids més complet.

De la creença a la realitat

Com ja hem dit, són molts els mites que es generen envers els aliments, i amb els llegums no és menys; no hem d’oblidar que els llegums formen part de la nostra dieta des de fa milers d’anys. Moltes de les creences que es tenen sobre aquest aliment han arribat a donar-li mala fama, i fins i tot rebuig.

  1. Les llegums engreixen molt – Aquesta es una creença molt extensa arreu de la península, i possiblement del món; i es una afirmació falsa. Com passa amb tots els aliments, les llegums han de consumir-se de forma moderada. El que en realitat sol aportar un increment calòric per aquest aliment es la forma de cuinar-lo i l’abús que se’n faci d’ell.
  2. El ferro que aporten els llegums equival al ferro de la carn Els llegums aporten molta quantitat de minerals en general: calci, ferro…. però, contenen fitats que fan que el calci i el ferro siguin mal absorbits a nivell intestinal. A més, aquest ferro no està en forma ferrosa, la qual cosa repercuteix que no s’absorbeixi igual de bé que el ferro que aporten les carns.
  3. Menjar algunes llegums, com per exemple faves, pot produir malalties; i a més contenen “factors tòxics” – Aquesta afirmació es incompleta. Existeix una malaltia denominada “favisme”, però nomes es donen casos en circumstancies molt concretes: individus amb un dèficit congènit en l’encim glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa en els glòbuls vermells. En aquestes persones el consum de faves crues o fins i tot olorar el seu pol·len, donaria lloc a una anèmia hemolítica enzimopatica. La malaltia es transmet de forma hereditària (de pares a fills) a través de l’herència genètica lligada al cromosoma X, sent per tant els individus amb XY i XX afectats per la malaltia, i les dones XX portadores de la malaltia. Referenciant als “factors tòxics” també coneguts com a antinutricionals, son substàncies que es poden arribar a ingerir en casos excepcionals de relativa toxicitat, quan les llegums son consumides després d’una cocció inadequada o quan es mengen crues. Per això s’aconsella el consum de llegums variades i amb una adequada cocció, evitant consumir de forma crua qualsevol llegum (sobretot les faves).
  4. La soja és una llegum i es molt beneficiosa per la salut – Es ben cert que la soja forma part del grup de les lleguminoses, ja que la seva descripció encaixa amb la definició de llegum. Es rica en proteïnes, vitamina B, tocoferols, calci, ferro i fòsfor. Conte isoflabones i lecitina, que ens pot ajudar a controlar els nivells de colesterol, i fitoestrogens que amb propietats antioxidants. Existeixen estudis epidemiològics que relacionen el consum de soja amb una reducció de les malalties cardiovasculars, el càncer de mama i de úter.

Autora. Aixa Silva Aguilera, Diplomada en Infermeria. Màster en Nutrició i Salut (UOC). Membre en pràctiques al Centre ENE Nutrició.

BIBLIOGRAFIA
 Condeminas, C. “Aliments”. A: Bioquímica i fisiologia de la nutrició. Barcelona: Eureca Media, SL, 2010.
 Panisello, JM. Las 100 preguntas que siempre quiso hacer: mitos y verdades en torno a la alimentación, volumen 1. Barcelona: Editorial Glosa S. L, 2004
 Alimentacion Sana. Argentina. Sí, a Las legumbres! [consultat: 17/01/2013] [Disponible a : http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/legumbres.htm ]

RECETA de MARZO. AL RICO XATÓ DE VILANOVA

xato eneIngredients   (4 persones): 
  3- Nyores (remullades en vi negre un dia abans)
  2- Dents   d’all escalivats
  25g-Ametlles torrades
  25g-Avellanes   torrades
         Molla de pa (remullada en vinagre)
         Sal         
         Oli d’oliva suau
200g-Escarola
      1-Llauna   de Melva de tonyina en oli d’oliva
125g-Bacallà esqueixat
     8-Anxoves
  40g- Olives arbequines
  40g- Olives d’Aragó
      1-Tros   de tonyina dessalada (opcional)
Elaboració:    
Romesco:
-Triturar al morter o amb el braç elèctric,   la carn de les nyores amb les ametlles, avellanes, els alls, la molla de pa, la sal i s’anirà afegint l’oli d’oliva a rajolí  fins que la salsa agafi textura.
Xató:  
-Renta l’escarola. Escórrer.
-Posar-la a la safata de servir.
-Afegir el bacallà esqueixat a trossets.
-Afegir la melva de tonyina.
-Afegir la tonyina dessalada. (opcional)
-Afegir les olives.   
Presentació: 
Amanir el xató amb la meitat del   romesco, barrejar be tots els ingredients. Decorar amb els filets d’anxova.   En salsera apart servir la salsa romesco restant, perquè cada comensal s’afegeixi   salsa al seu gust.
Composició   Nutricional (100 g): 
168,20 kcal; 4,12g Proteïnes; 7,76g   Lípids; 13,51g Hidrats de Carboni; 1,97g Fibra; 37,11mg Calci;  26,91mg Magnesi; 379,20mg Sodi; 219,10mg Potassi;   77,70mg Fòsfor;  548,35μg Caratenoids; 28,49µg   àcid fòlic; 54,16 mg Vit.C.
Comentari   Nutricional:
 Un plat molt ric en àcids grassos   insaturats que ens aporta l’oli d’oliva, la tonyina,  les anxoves, ametlles i avellanes, que ens   ajuden a mantenir en bon estat el sistema cardiovascular. L’escarola ens   aporta una bona dosi de fibra, que ens ajuda prevenir el restrenyiment i millorar   el transit intestinal. És un plat molt ric en vitamina C i caratenoids, que   trobem a la carn de les nyores i en l’escarola, vitamines que tenen un alt poder   antioxidant. No és recomana en cas d’hipertensió, pel contingut de sal del   bacallà i les anxoves, ni tampoc en cas de patir atacs de gota.
 
Autora: Emi López – Dietista Nutricionista. ENE Nutricio.

TFSWIM. BREAFING NUTRICIÓ ESPORTIVA

logo tfswim¿Prepara la Zurich Marató de Barcelona amb una correcta alimentació?

Vols arribar a la Marató de Barcelona del pròxim 17 de Març en les millors condicions nutricionals i millorar el teu rendiment?

TFSWIM conjuntament amb ENE, organitzen una Clínic sobre Alimentació per la Marató de Barcelona el Dijous 07 de Març a les 19.30h a les instal·lacions d’ENE (C/Rector Ubach, 6 Entresol 1ª, BCN).

Per tots els clients Tfswim assistir a la xerrada serà gratuït, prèvia inscripció enviant un email a Tino Bermejo: tinobermejo@tfswim.com

Tots aquells que no siguin clients TFSWIM podran assistir amb un preu simbòlic de 3€/persona.

Places limitades i reserva segons ordre d’inscripció.

FOTO ENE Marató

CREMA DE ALCACHOFAS. RECETA FEBRERO

CREMA CARXOFESIngredientes (4 personas):
 1,5 kg- Alcachofas
    1   – Puerro
    1   – Cebolla tierna
    8   – Colas de langostino
         – Aceite de oliva virgen extra
         – Sal       
         – Harina
           – Agua mineral
 
 
 
Elaboración:
 -Limpiar las alcachofas de las hojas duras.
-Cortar una en chips.
-Cortar el resto en octavos.
-Cortar el puerro y la cebolla tierna en juliana.
-Poner una chorrito de aceite en una cazuela i pochar la el puerro y la cebolla tierna.
-Añadir los corazones de alcachofa i pocharlos.
-Cubrir con el agua mineral y añadir una cucharada de harina.
-Cocer hasta que los corazones estén bien tiernos.
-Triturar hasta obtener una crema bien final. Pasar por el colador chino si es necesario para que no queden hilos.
-Sazonar.
-Salar los chips de alcachofa, pasarlos por harina (retirando el exceso) i freírlos en aceite abundante.
-Hacer las colas de langostino a la plancha.
 
Presentación:
En un plato hondo poner la crema. Decorar con los chips y hacer una brocheta con dos colas de langostino. Poner un chorrito de aceite de oliva extra virgen.
 
 Composición Nutricional (100g):
 44,88 kcal; 4,12g Proteínas; 1,74g Lípidos; 3,20g Hidratos de Carbono; 8g Fibra; 46,54mg Calcio;  27,86mg Magnesio; 33,54mg Sodio; 281,39mg Potasio; 59,78mg Fósforo;  28,06µg ácido fólico, 5,97 mg Vit.C.
 
 Comentario Nutricional:
Un plato muy adecuado para tonificar el hígado, pues la alcachofa tiene un componente llamado cinarina que hace aumentar la secreción biliar, i también es un excelente diurético. Es un plato muy rico en fibra,  indicado para prevenir el estreñimiento y eliminar el colesterol. La proteína que aportan las colas de langostinos es de alto valor biológico y de fácil digestión y los ácidos grasos del aceite oliva son cardiosaludables. Es un plato indicado en dietas de adelgazamiento y depurativas.
 
Autor: Neus Zanuy – Dietista Nutricionista. ENE Nutricio.

LEGUMBRE DE TEMPORADA. EL GUISANTE (Pisum sativum)

pesolPerteneciente a la familia de las leguminosas, aunque popularmente se considera hortaliza. El guisante es la semilla madura de la planta del mismo nombre y se encuentra dentro de cada vaina verde de unos 10 cm de longitud. La cantidad de guisantes que contiene cada vaina es variable, aunque no suele superar las 8 unidades. Se consume fresco o desecado. Un 90% de la producción de guisantes se destina a la conserva o el congelado.

Procedente de las regiones del suroeste europeo. En la Roma clásica era muy apreciado.

Variedades: el liso y redondo, guisante muy tierno que destina normalmente a la congelación. El gran rugoso, muy dulce y gordo que se utiliza para conserva. El enano o francés, guisante de gran fineza y muy dulce. El de azúcar, tirabeque, flamenco, capuchino o mollares;  es el único que se come con vaina. El azul, de vaina azulada, se destina a legumbre seca, pues son algo más amargos, si se comen tiernos.

En el municipio de Llavaneres (El Maresme) se cultiva el  guisante Garrofal extremadamente dulce y que  ha propiciado la celebración de jornadas gastronómicas en restaurantes de la zona.

Usos culinarios: El guisante puede ser ingrediente principal o el acompañamiento de un plato. Excelente para cremas de verduras, tanto frías como calientes, purés, salteados, verduras estofadas, vapor, en tortilla, en arroces, sopas y ensaladas. Se utilizan como guarnición de platos de carne, pescado y huevos. Algunos platos clásicos: guisantes a  la bonne femme, guisantes a la francesa, guisantes a la inglesa, guisantes con jamón.

Propiedades nutricionales: Los guisantes frescos contienen una buena dosis de hidratos de carbono, un alto nivel de proteínas vegetales, que combinados con cereales nos aportan una proteína completa. Ricos en  fibra, recomendadas para bajar los niveles de colesterol y favorecen el tránsito intestinal. Rico en fitoesteroles que dificultan la absorción de colesterol.

Destaca su riqueza en vitaminas B1, B2, B6, acido fólico y vitamina C. Destacan en los minerales el fósforo, calcio, magnesio, zinc y potasio.

Los guisantes secos tienen un alto contenido en almidón (hidratos de carbono) por lo que son muy energéticos (unas 351 kcal. por 100 g).

Composición nutricional (100g de guisantes): Energía 91,40Kcal, 6,90g Proteínas, 2,50g Glúcidos, 11,30 Lípidos, 4,90g Fibra, 25,40mg Calcio,  113mg Fósforo, 32,30mg Magnesio 247mg Potasio, 0,70mg Cinc, 0,29mg Vitamina B1; 0,16mg Vitamina B2  75,30mg Acido fólico, 21,90mg Vitamina C.

Esta semana nuestras queridas amigas de Chocolate, Aceite y Sal nos sorprenden con esta receta para chuparse los dedos… Entra en su Blog y sorpréndete de todas las recetas maravillosas que nos cocinan semana tras semana…

chochttp://chocolateaceiteysal.blogspot.com.es/

Autora: Neus Zanuy Velao

Chef-Nutricionista. ENE

Bibliografía:
–          R.M. Ortega y otros. La composición de los alimentos. UCM Editorial Complutense, S.A. ISBN: 978-84-7491-776-5
–          Conoce las frutas y hortalizas. Guisante .Disponible en línea  [citado el 18/01/2013] http://www.5aldia.es/es/az_fitxa.php?id=32&letra=G
–          COCINA SANA PARA EL CUERPO Y LA MENTE. Legumbres de la tierra a la olla. Nº11. Ediciones Primera Plana, S.A. 2006